Cristòfor Colom.html



Detall del quadre Verge dels Navegants d'Alejo Fernández fet entre 1505 i 1536 (Sala dels Almiralls, Real Alcázar de Sevilla), l'únic retrat de Colom fet amb patrocini oficial

Retrat de 1519, tradicionalment identificat com a Cristòfor Colom i atribuït a Sebastiano del Piombo.

Cristòfor Colom ( ?, 1436/1451?^[1]-Valladolid, 1506), fou un almirall al servei dels Reis Catòlics, virrei i governador general de les Índies, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües. Va explorar les terres del Carib, establint les rutes marítimes i obrint el camí a la colonització americana.

Encara que en el seu temps, fins el mapa de Martin Waldseemüller de 1507, es van anomenar Índies Occidentals, i tot i que possiblement no va ser el primer explorador europeu d'Amèrica,(existeixen constàncies escrites d'expedicions de cartaginesos ^[2], àrabs hispànics ^{[3]cal citació}, víkings, i hi ha qui afirma que també xinesos ^[4]) Colom va ser qui va descobrir un nou continent per a Europa i la història, al ser el primer navegant capaç de traçar una ruta d'anada i tornada aprofitant els corrents marins de l'Atlàntic que avui encara s'utilitzen.

edita Perfil històric

Cristòfor Colom va ser un mariner que, al servei de la Corona de Castella, va trobar una ruta segura des d'Europa fins a Amèrica (fins llavors desconeguda o indocumentada a Europa, Àsia o l'Àfrica), arribant-hi el 12 d'octubre de 1492.

Monument a Cristòfor Colom a Barcelona. Vista nocturna.

Pel que sembla, Colom sostenia que podia arribar-se a l'orient llunyà (les Índies) des d'Europa viatjant cap a l'oest, i que era possible realitzar el viatge per mar amb possibilitats d'èxit. En aquella època, els europeus només coneixien un camí marítim fins a Àsia vorejant l'Àfrica, i aquesta via estava controlada per Portugal, que no permetia el pas de naus que no fossin pròpies.

La idea de Colom era la d'atènyer les terres de Cipango (actual Japó) i el Gran Khan. Va tenir accés a l'informe que el matemàtic i metge florentí Paolo dal Pozzo Toscanelli va enviar a Alfons V de Portugal i on es comentava la viabilitat del viatge. Segons Bartolomé de las Casas o l'Inca Garcilaso de la Vega ^[5] entre d'altres, Colom va conèixer a Porto Santo l'únic supervivent que afirmava tornar d'unes terres de l'oest. Aquest fet s'ha posat en dubte i és motiu de diverses especulacions sobre un descobriment i coneixement previ d'Amèrica.

Colom no solament va assolir Amèrica, sinó que va tornar a Europa, realitzant un total de quatre viatges, i donant inici a un règim de viatges periòdics segurs des d'Europa fins a Amèrica. A partir dels viatges de Colom i altres exploradors i conqueridors que van succeir-li es van establir vincles permanents amb Amèrica. Arran d'això algunes potències europees van envair part del territori americà imposant el seu domini sobre diverses civilitzacions i pobles que hi havia, com els imperis Inca i Asteca, entre d'altres. Com a resultat van ser destruïdes la major part d'aquestes cultures, incloses les tècniques d'escriptura i els testimonis escrits, els seus coneixements científics i artístics, les seves religions i la major part de les seves llengües. Allò va implicar també la implantació de diverses llengües i religions europees.

Colom va projectar el seu viatge a fi de portar d'Orient mercaderies, en especial or, que havien arribat sempre per la ruta que travessava Àsia fins a Europa, per Àsia Menor, però a partir de la presa de Constantinoble pels turcs, aquesta via es va fer difícil i va quedar monopolitzada per aquests i els seus aliats, els mercaders genovesos. Les nacions més riques de l'Europa de llavors, Portugal i Castella, volien aquestes mercaderies sense mitjancers. Els portuguesos (la Reconquesta dels quals va acabar el segle XIII) s'havien llançat a navegar i havien trobat el pas pel Cap de Bona Esperança, creant al seu torn un nou monopoli, que competia amb Gènova, per la qual cosa Castella, en acabar la seva reconquesta, va haver de buscar una ruta nova.

La seva arribada a Amèrica va obrir també camí a la tramesa cap a Europa de gran quantitat d'aliments que es conreaven en aquelles terres, com el blat de moro, la patata, el cacau, el tabac, el pebrot, el zapallo, la carbassa, el poroto (noves varietats de mongeta o fesol) o la vainilla entre altres. Els investigadors han estimat que tres cinquenes parts dels cultius actuals de tot el món van ser importades des d'Amèrica. En sentit invers, l'arribada de Colom va portar a Amèrica la roda, el ferro, el cavall, el porc, l'ase, el cafè, la canya de sucre i les armes de foc entre d'altres.

edita Biografia

L'exactitud de la informació d'este article és discutida. Si us plau, consulteu la pàgina de discussió al respecte.

edita Diferents teories sobre el seu origen

Article principal: Origen de Cristòfor Colom

L'origen majoritàriament acceptat de Cristoforo Colombo és el genovès, com declara el mateix, si bé la seva declaració, segons alguns autors que defensen altres tesis, seria interessada a causa del plet que va mantenir amb els Reis Catòlics^{cal citació}, i basat per tant en documents notarials i judicials. Però es mantenen algunes llacunes, contradiccions i misteris en la seva biografia que han provocat una multiplicitat d'hipòtesis alternatives situant el seu origen a Calvi, Galícia, Balears o Portugal, entre d'altres. També existeixen conjectures indicant el seu origen sefardita. Diversos investigadors al llarg dels anys han defensat la possible catalanitat de Cristòfor Colom.

edita Teoria de l'origen genovès

Segons aquesta tesi majoritària, Cristoforo Colombo va néixer l'any 1451 a Savona, a Gènova. Els seus pares van ser Doménico Colombo, mestre teixidor, llaner o taverner, i Susanna Fontanarrosa. Dels cinc fills del matrimoni, dos, Cristòfor i Bartomeu, van tenir aviat vocació marinera. El tercer va ser Giacomo, que va aprendre l'ofici de teixidor. Dels dos restants, Giovanni va morir aviat, i l'única dona no va deixar rastre.

edita Teoria de l'origen català

Article principal: Catalanitat de Cristòfor Colom

Diversos historiadors al llarg dels anys han defensat la tesi de la catalanitat de Cristòfor Colom, enfrontada a la majoritàriament acceptada tesi genovesa. S'ha afirmat que podria haver nascut a Gènova o a Còrsega, però de família originària catalana, o bé a l'Empordà, Barcelona, Tarroja de Segarra, Tortosa o Lleida. Algunes de les afirmacions són meres conjectures, però en conjunt l'argumentació sobre la tesi de la seva catalanitat presenta respostes als misteris que envolten Colom, resolen algunes llacunes de la tesi genovesa i formen una alternativa considerable.

Seguint la mateixa línia argumental de la catalanitat (vinculació a la Corona d'Aragó i a la llengua catalana) alguns autors situen l'origen a Eivissa, Palma o Felanitx.

edita Primers anys (fins el 1476)

Cristòfor Colom apareix a la història el 1476 quan es produeix un combat naval entre pirates i genovesos i arriba nedant a la costa de Portugal^{cal citació}. Els anys anteriors són un misteri ja que ell mateix va amagar el seu origen i no s'han conservat documents originals fonamentals^{cal citació}.

Segons va afirmar el mateix Colom^{cal citació}, va estar vint-i-tres anys navegant. Posteriorment cita l'illa grega de Quios, Tortosa i la costa mediterrània des de Cotlliure, que havia de conèixer en aquesta època.

El 13 d'agost de 1476 resulta nàufrag desprès d'una batalla entre mercants de cautxú genovesos i el corsari Casanova Coullon, dit Colom el jove, salvant-se nedant i assolint les costes de l'Algarve portuguès.

edita Portugal i Castella (1476-1492)

Recreació d'un dibuix d'Aliprando Caprioli del 1596.

S'estableix a Portugal treballant per compte de la firma Centurione a Gènova^{cal citació}. Viatja al nord fins a Irlanda i Islàndia, i al sud fins a Sant Jordi de la Mina, a Guinea. A Lisboa treballa de cartògraf i es casa, el 1479, amb Filipa Moniz Perestrello germana del governador de Porto Santo^{cal citació}. S'estableix durant un temps en aquesta illa on va néixer, el 1480, el seu fill Diego. Vers 1484 presenta el seu pla de viatjar cap a occident a Joan II de Portugal, però és rebutjat pels seus consellers. A la mort de Filipa, Colom es trasllada a Castella. Quan arriba a Palos de la Frontera, Colom trobarà al Monestir de La Rábida hospitalitat, comprensió i suport^{cal citació}.

En els següents anys, i fins la seva mort, va viure al costat de la cordovesa òrfena Beatriz Enríquez de Arana, que vivia al costat d'un cosí treballant com a teixidors. Mai no es van casar, encara que li va deixar la seva fortuna a aquesta dona (Cristòfor Colom va ser governador de les Índies, corresponent-li un 10% dels beneficis dels viatges a causa de les Capitulacions de Santa Fe), i va fer que el seu primer fill Diego la tractés com a la seva veritable mare^{cal citació}. Van tenir un fill, Fernando Colom (1488-1539) també anomenat Hernando Colom, que va ser el biògraf més proper del seu pare, escrivint l'obra "Vida del Almirante Don Cristóbal Colón" on enaltia el seu pare (potser en excés) i viatjant al costat de Cristòfor a Amèrica en el seu quart viatge.

edita La recerca de patronatge

Una vegada rebutjat el seu projecte per la cort de Portugal, va acudir a Castella. Es va dirigir amb el seu fill Diego Colom a Palos de la Frontera (Huelva), el 1485. Al veí Monestir de La Rábida, va fer amistat amb fra Juan Pérez i fra Antonio de Marchena, a qui va confiar els seus plans. Els frares el van recolzar i el van recomanar a fra Hernando de Talavera, confessor de la reina Isabel I. Colom es va dirigir a la cort, establerta aleshores a Còrdova, establint relacions amb importants personatges de l'entorn reial.^[6][7]

Si bé el Reial Consell va rebutjar el seu projecte, va aconseguir, gràcies a la intervenció de fra Juan Pérez, ser rebut, el gener de 1486, per la reina Isabel, a qui va exposar els seus plans. La reina es va interessar per la idea, però va voler que, prèviament, un consell de doctes barons, presidit per Talavera, donés un dictamen sobre la viabilitat del projecte, mentre assignava Colom, amb pocs recursos econòmics, una subvenció de la corona.

Monestir de La Rábida

El Consell es va reunir en la Universitat de Salamanca i va dictaminar que la distància que hi havia a les verdaderes Índies era excessiva, per la qual cosa va declarar que el projecte era inviable. La reina va cridar llavors Colom, dient-li que no descartava totalment el seu pla.

Deza i Colom. Detall del monument a Colom de Madrid.

En aquests anys, Colom va guanyant adeptes en la cort, com fra Diego de Deza, o el duc de Medinaceli, que es va mostrar molt interessat en el projecte, i a la casa del qual es va allotjar per dos anys.

Una nova negativa de la corona al projecte colombí, fa que Colom decideixi abandonar Espanya, passant primer pel monestir de La Rábida. En assabentar-se fra Juan Pérez del nou rebuig, fa un últim intent, escrivint-li una carta a la reina Isabel, amb i resultat que Colom és cridat a Santa Fe (Granada), per començar a negociar.

El desembre de 1491, Colom arribava al campament real de Santa Fe. El seu projecte va ser sotmès a una nova junta, convocada per la reina, però novament es va rebutjar per les exigències desmesurades de Colom. En aquells moments van intervenir Lluís de Santàngel i Diego de Deza, que van guanyar per a la seva causa al rei consort de Castella, Ferran, aconseguint el seu suport. En el transcurs de les negociacions, Colom va rebaixar les seves exigències, comprometent-se a aportar part dels diners. Obtenint finalment un resultat positiu.

Les negociacions entre Colom i la corona es van realitzar a través del secretari de la corona d'Aragó, Joan de Coloma i de fra Juan Pérez, en representació de Colom. El resultat de les negociacions van ser les Capitulacions de Santa Fe ^[8], del 17 d'abril de 1492.

Per aquest document Colom obtenia les següents prebendes:

• El títol d'Almirall a totes les terres que descobrís o guanyés a la mar oceana, amb caràcter hereditari i amb el mateix rang que l'Almirall de Castella.
• El títol de Virrei i Governador General a totes les illes o terres fermes que descobrís o guanyés en els esmentats mars, rebent el dret de proposar ternes per al govern de cada una d'elles.
• El delme (deu per cent) del producte net de la mercaderia comprada, guanyada, trobada o canviada dins dels límits de l'Almirallat, quedant un cinquè per a la corona.
• La jurisdicció comercial dels plets derivats del comerç a la zona del seu almirallat, segons correspongués a tal ofici.
• El dret a contribuir amb un vuitè de l'expedició i participar dels guanys en aquesta mateixa proporció.

Les Capitulacions van ser firmades en Santa Fe de Granada el 30 d'abril de 1492, concedint a més a Colom el títol de Do i fent hereditari el títol de Virrei.

Estàtua dels Germans Pinzón a Palos de la Frontera

Es van despatxar, a més, diverses cèdules per a l'organització del viatge. Segons una d'elles, Colom seria capità general de l'armada, constituïda per tres navilis. Una altra cèdula deia que certs veïns de la Vila de Palos havien de proporcionar dues caravel·les equipades i tripulades.

Quan Colom va arribar a la Vila de Palos, es va trobar amb l'oposició dels veïns, que desconfiaven de l'estrany. La reial provisió dirigida a Diego Rodríguez Prieto i altres veïns de Palos va ser llegida a la porta de l'església de San Jorge Mártir, on estava situada la plaça pública. També hi va haver problemes en el reclutament de mariners, però els religiosos de La Rábida, en especial fra Juan Pérez i fra Antonio de Marchena, van aconseguir solucionar-lo, en posar en contacte a Colom amb Martín Alonso Pinzón, destacat navegant local, que va recolzar la possibilitat del viatge, contra la qual cosa la gent pensava del projecte, qui a més va posar també, de la seva hisenda personal, mig milió de morabatís, la tercera part de les despeses en metàl·lic de l'empresa. ^[10]

edita Els viatges a Amèrica (1492-1504)

Vegeu també l'article: Descobriment d'Amèrica.

edita Primer viatge

Finalitzats tots els preparatius, l'expedició va salpar del port de Palos de la Frontera el 3 d'agost de 1492, amb les caravel·les "La Pinta" i "La Niña", i amb la nau "Santa María", amb uns 90 homes reclutats amb l'ajut dels germans Pinzón.

Sortida del port de Palos 1492, pintura d'Evaristo Domínguez, en l'ajuntament de Palos de la Frontera

Fins al 6 de setembre va estar a les Illes Canàries, concretament en La Gomera (visitant Beatriz de Bobadilla, governadora de l'illa) i en Gran Canària, arreglant el timó de La Pinta, i substituint seus veles triangulars originals per unes quadrades, el que la va convertir en la caravel·la més ràpida de la flota.^[11]

Arribada de Cristòfor Colom a Amèrica (D.Puebla, c.1892)

El 12 d'octubre, quan la tripulació ja estava inquieta per la llarga travessia sense arribar a cap part, el grumet Rodrigo de Triana, des de La Pinta, va donar el famós crit de: Terra a la vista. Van arribar a una illa anomenada Guanahani, que va rebatejar San Salvador, a l'arxipèlag de les Bahames.

També va desembarcar a l'illa de Cuba i la de la Hispaniola. En aquesta, el 25 de desembre de 1492, es va enfonsar la nau capitana, la "Santa María". Les seves restes van ser usades per construir el fort de La Navidad, constituint així, el primer assentament espanyol a Amèrica. Les dues caravel·les, al comandament de Colom, van tornar al port de Palos el 15 de març de 1493.

Cristòfor Colom davant els Reis Catòlics a la cort de Barcelona (V.Turgis, segle XIX)

El dia 3 d'abril 1493, Colom va ser rebut pel reis catòlics a Barcelona per rebre l'informe de la seva arribada per l'oest al que ell creia era l'Índia. Diversos anys després, ja mort Cristòfor Colom, els europeus descobririen que les terres a les quals havia arribat no eren en realitat part de l'Àsia sinó d'un continent l'existència del qual desconeixien.

edita Les naus

Articles principals: Santa María, la Pinta i la Niña.

En el primer viatge Colom va utilitzar tres vaixells, dues caravel·les i una nau, encara que comunament es coneixen com les "Tres Caravel·les", anomenades la Santa María, la Pinta i la Niña.

Rèplica de «Les Tres Caravel·les» en el Muelle de las Carabelas de Palos de la Frontera.

edita Segon viatge

25 de setembre de 1493 - 11 de juny de 1496

Es va realitzar per explorar, colonitzar, i predicar la fe catòlica pels territoris als quals havia arribat, sota l'aixopluc de les butlles alexandrines que protegien el territori descobert de les reclamacions portugueses i en la concessió de les quals va intervindre el propi Colom. Així Colom va partir de Cadis acompanyat per l'aragonès fra Bernat Boïl a qui el papa valencià de Xàtiva Alexandre VI havia donat a través de les seues butlles tots els poders pontificis per erigir esglésies, predicar i aplicar les penitències que trobara convenients (en la pràctica Boïl era el primer Vicari Apostòlic de les Índies Occidentals)^[12]. Altre destacat acompanyant de Colom va estar el català Pere Margarit, cap militar de l'expedició, el navegant Miquel de Ballester i el monjo fra Ramon Pané.

En aquest viatge desembarca a l'illa de Puerto Rico el 19 de novembre. En el seu segon viatge a l'illa La Hispaniola, va observar l'eclipsi lunar del 14 al 15 de setembre de 1494.

El 4 de novembre del 1493 va descobrir l'illa de Guadeloupe, situada a uns 480 quilòmetres (300 milles) al sud-est de Puerto Rico, en el centre de l'arxipèlag de les Petites Antilles. El dia anterior havia vist en el mateix arxipèlag de Guadeloupe les illes La Désirade (la desitjada) i Maire-Galante que va rebre el nom de la segona caravel·la. Va desembarcar a Basse-Terre, la part més muntanyosa de l'illa, al poble de Capesterre, el més oriental. El nom de Guadeloupe prové de la semblança del massís muntanyós de Basse-Terre amb el monestir extremeny de Santa María de Guadalupe. Els indis caribs l'anomenaven Karukera, illa de les aigües boniques.

edita Tercer viatge

30 de maig de 1498 - 25 de novembre de 1500

En aquest viatge parteix des de Sanlúcar de Barrameda capitanejant sis vaixells i portant amb si Bartolomé de Las Casas, que després proporcionaria part de les transcripcions dels diaris de Colom.

Far a Colom a Santo Domingo

La primera escala la realitza a l'illa portuguesa de Porto Santo d'on procedia la seva dona. D'allà va partir cap a Madeira i va arribar el 31 de juliol a l'illa Trinidat. Des del 4 d'agost al 12 d'agost el va explorar el golf de Paria que separa Trinidad de Veneçuela. En el seu reconeixement de la zona va arribar fins al riu Orinoco, va navegar per les illes de Chacachare i Margarida i va rebatejar Tobago (Bella Forma) i Granada (Concepció).

El 19 d'agost va retornar a La Hispaniola per trobar que la majoria dels espanyols allà assentats estaven descontents, en sentir-se enganyat per Colom sobre les riqueses que trobarien. Colom va intentar repetides vegades pactar amb els revoltats, els taínos i els caribes. Alguns dels espanyols que havien retornat es van encarregar d'acusar Colom en la cort de mal govern. Els reis van enviar a La Hispaniola a l'administrador real Francisco de Bobadilla el 1500, el qual a la seva arribada (23 d'agost) va detenir a Colom i als seus germans i els va embarcar cap a Espanya. Colom va refusar que se li traguessin els grillons en tot el seu viatge a Espanya, durant el qual va escriure una llarga carta als Reis Catòlics.

En arribar a Espanya el va recuperar la seva llibertat, però havia perdut el seu prestigi i els seus poders.

edita Quart viatge

11 de maig de 1502 - 7 de novembre de 1504

Novament parteix de Cadis. Va explorar les costes dels actuals Hondures, Nicaragua, Costa Rica i Panamà, així com el golf d'Urabá a l'actual Colòmbia. Des del golf d'Urabá va intentar retornar a la Hispaniola, però una tempesta ho va fer desembarcar a Jamaica on va romandre fins a 1504.

El 1503, en el seu últim viatge per les Grans Antilles, va descobrir les illes anomenats Caiman Brac i Petites Caiman -ja que Colom mai no va veure l'illa de Grand Cayman-, que van rebre el nom de Les Tortuges. Se'ls va donar aquest nom per la gran quantitat de tortugues que hi havia en elles i al voltant. El 1670, pel Tractat de Madrid, Espanya va cedir les illes a la Gran Bretanya, i des de llavors han estat colònia britànica.

Primer viatge de Colom

Segon viatge de Colom

Tercer viatge de Colom

Quart viatge de Colom

edita Els viatges menors o andalusos

Malgrat la intenció de Colom de reservar-se el monopoli de la conquesta i colonització de les terres a les quals havia arribat, la corona no tenia aquestes idees. D'aquesta forma va capitular, va negociar les condicions de nous viatges, l'objectiu dels quals era "descobrir" terres desconegudes per als europeus, i en cap manera no colonitzar-les. Aquests viatges es van desenvolupar entre 1499 i 1519. Entre ells es pot destacar els següents: en 1499 Alonso de Ojeda i Amerigo Vespucci (el que a la fi donaria el nom al continent) arriben fins a Veneçuela, recollint notícies sobre riqueses. Aquestes notícies van ser investigades per altres marins que al final van trobar dipòsits de perles. El seu intent d'evadir el port andalús per no declarar-les els va costar una condemna. El mateix any, 1499, Vicente Yáñez Pinzón es va convertir en el primer europeu en arribar al riu Amazones. ^[13] Aquests viatges si bé van ser limitats en els seus objectius, van aportar gran informació a la corona.

edita Signatura

A l'esquerra es veu la firma de Colom com XpoFERENS (1504) i a la dreta la seva firma com "Al Almirant"(1498), en ambdós casos amb l'anagrama.

Es coneixen diverses signatures de Colom encara que totes són posteriors descobriment d'Amèrica, 1492.^{cal citació} Signà amb el nom "Xpo Ferens" que consisteix en una barreja de grec i llatí que conforma el nom de Cristòfor. Xpo és una abreviatura del grec Xpistós que significa Crist Ferens que prové del llatí i es traduïda "el que porta a"; formant així "el que porta a Crist", és a dir, Cristòfor.^{cal citació}

També signà cartes amb el nom de "L'Almirant" o "El Almirante", i en alguna ocasió com "El Virrey".^{cal citació} La signatura va acompanyada per una sèrie d'inicials que formen un anagrama i actualment no ha han estat desxifrades: "S.", "S.A.S" i "X.M.Y".^{cal citació}

edita Testament, mort i enterrament

El 19 de maig de 1506, un dia abans de la seva mort a Valladolid, Cristòfor Colom redacta el seu testament davant de Pedro de Inoxedo, escrivà de càmera dels Reis Catòlics. Com a testamentaris i complidors de la seva ànima va deixar el seu fill Diego Colom, el seu germà Bartolomé Colom i Juan de Porras, tresorer de Biscaia.

En aquest document apareix citat com a Almirall, Virrei i Governador de les illes i terra ferma de les Índies descobertes i per descobrir.

Tomba de Cristòfor Colom - Catedral de Sevilla

El testament diu:

D'on s'entén que té dos fills, Diego i Fernando, sent l'hereu el primogènit, sens dubte, segons el costum a l'ús. Cita altres germans després de Bartolomé, nomenant sol més tard en el text al seu germà Diego com a pertanyent a l'església. No nomena en el text cap altre germà.

Cita també al testament la poca quantitat (un conte de morabatís) que els Reis Catòlics van posar per a l'empresa del descobriment, havent de posar ell mateix una quantitat per al viatge.

Cita també la senyora Beatriz com la mare de Fernando, la qual cosa testifica que mai no es van casar, deixant dit al seu fill Diego que mai res no li faltés per raons que pesaven en la seva ànima.

Mor amb uns 55 anys el següent dia, 20 de maig de 1506.

Després de la seva mort, es du a terme al seu cos el procés anomenat descarnació, mitjançant el qual es treu tota la carn dels ossos. Se'l va enterrar inicialment a Valladolid i posteriorment va ser traslladat al Monestir de la Cartuja a Sevilla. Per desig del seu fill Diego, torna a ser traslladat més tard a Santo Domingo el 1542.

Després de la conquesta de l'illa de Santo Domingo el 1795 pels francesos, es traslladen les seves restes a l'Havana, i després de la guerra de la independència de Cuba el 1898, es tornen a traslladar a la Catedral de Sevilla, on reposen en un sumptuós cadafal.

Entorn de l'enterrament de Colom existeix una vella discussió sobre on es troben realment les seves restes. Pel que sembla en el moment d'exhumar el cos, de la catedral de Santo Domingo, no va ser gaire clar quin era exactament la tomba de Cristòfor Colom, a causa del mal estat de les tombes, amb el que resulta almenys probable que només es recollissin part dels ossos, quedant l'altra part a la catedral de Santo Domingo. Tanmateix, falten estudis que siguin més concloents sobre això.

Segons els estudis de l'ADN realitzats als ossos que es troben a la Catedral de Sevilla, aquests serien els de l'Almirall, si bé no estan complets, la qual cosa fa pensar que les restes que es troben a Santo Domingo poguessin ser la resta dels mateixos.

edita Referències

edita Bibliografia

• ORTEGA, Fray Ángel. La Rábida. Historia documental y crítica. 4 vols. Sevilla, 1925.
• FERNÁNDEZ ARMESTO, Felipe. Colón, Editorial Crítica (1992), ISBN 8474265405
• VARELA, Consuelo. "Cristóbal Colón. De corsario a almirante." LUNWERG EDITORES, S.A. (Barcelona 2005), ISBN 9788497852104
• VARELA, Consuelo. "La caída de Cristóbal Colón. El juicio de Bobadilla". Editorial Marcial Pons (Madrid 2006), ISBN 8496467287

edita Vegeu també

• Capitulacions de Santa Fe
• Catalanitat de Cristòfor Colom
• Descobriment d'Amèrica
• Germans Pinzón
• Palos de la Frontera
• Reis Catòlics

edita Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cristòfor Colom

• Cristòfor Colom. GREC.CAT, Enciclòpedia catalana.
• Portal sobre Cristòfor Colom a la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes (castellà)
• ArteHistoria. Cristòfor Colom. (castellà)
• L'almirall del Mar Oceà (francès)
• La vida de Cristòfor Colom (castellà)
• V Centenari de la Mort de Cristòfor Colom (castellà)
• Breu història de Palos de la Frontera (castellà)

...